El 4 de juny farà cent anys de la col·locació de la primera pedra de l'anomenat «Barri de tramviaris de Natzaret», un grup de cases que amb el temps donaria lloc als carrers Manuel Andrés i Francesc Falcons. Havien passat ja alguns anys des que en 1912 la Societat de resistència dels obrers i empleats dels Tramvies Elèctrics de València havia engegat el projecte de la Mutualitat Obrera Valenciana d'Empleats de Tramvies amb la finalitat de facilitar millors condicions de vida als seus afiliats combatent de pas iniciatives «amarillas» promogudes per la patronal. El projecte de la Mutualitat era pretensiós. De fet, a més del més urgent de construcció de cases barates, tenia previstos altres objectius: cooperativa de consum, escoles per als fills dels treballadors, caixa de pensions i una mútua de socors. Sols la Cooperativa de Cases Barates i la Mútua de Socors arribarien a ser una realitat.
La Mutualitat començà el seu projecte amb una empenta lloada per tothom. Tenia previst d'entrada fer tres grups de cases barates per als tramviaires de la província de València. El primer dels quals es féu en 1914 a Catarroja. S'estava fent gestions per a un segon grup a Natzaret, i es tenia previst un tercer grup a Godella. La Mutualitat havia demanat uns terrenys a la platja de Natzaret amb eixa finalitat, concessió que arribà en forma de Reial Ordre el 10 d'abril de 1916. Les diferents anades i tornades a Madrid per tal d'agilitzar les gestions davant del Ministeri de Foment donaren el seu fruit uns mesos més tard quan el 4 de juny tingué lloc la solemne col·locació de la primera pedra del barri „que seria anomenat «Barrio Alfonso XIII» en agraïment al rei per la concessió gratuïta dels terrenys„ les vivendes del qual anirien destinades als tramviaires de les línies del Grau.
La Mutualitat començà el seu projecte amb una empenta lloada per tothom. Tenia previst d'entrada fer tres grups de cases barates per als tramviaires de la província de València. El primer dels quals es féu en 1914 a Catarroja. S'estava fent gestions per a un segon grup a Natzaret, i es tenia previst un tercer grup a Godella. La Mutualitat havia demanat uns terrenys a la platja de Natzaret amb eixa finalitat, concessió que arribà en forma de Reial Ordre el 10 d'abril de 1916. Les diferents anades i tornades a Madrid per tal d'agilitzar les gestions davant del Ministeri de Foment donaren el seu fruit uns mesos més tard quan el 4 de juny tingué lloc la solemne col·locació de la primera pedra del barri „que seria anomenat «Barrio Alfonso XIII» en agraïment al rei per la concessió gratuïta dels terrenys„ les vivendes del qual anirien destinades als tramviaires de les línies del Grau.
Disposem de poca documentació sobre la vida de la Mutualitat al llarg dels anys. Sembla, però, que després dels primers anys d'eufòria, al voltant dels anys vint de l'anterior centúria enfrontà temps de dificultats i la presència en la premsa local s'anà esvaint. No sabem com era de precària la seua situació, però encara a l'any 1940 es produí l'adquisició definitiva per poc més d'una dotzena de beneficiaris que habitaven la seua casa i es trobaren en condicions de concloure el pagament que els faltava. Val a dir que, com no podia ser d'una altra manera, algunes de les persones que més lluitaren en la Cooperativa de cases barates de la Mutualitat foren habitadors del Barri de Tramviaris de Natzaret: Josep Mª Tena, Manuel Andrés, Manuel Rufes, Vicente Gil, Josep Briz, etc. De tots ells destacà de manera particular el primer, Josep Mª Tena Artola, el qual tingué càrrecs de responsabilitat no sols en la Societat de resistència dels tramviaris valencians i en la Mutualitat Obrera Valenciana, sinó fins i tot en la Casa del Poble de València.
Precisament el nom de Josep Mª Tena Artola quedarà recuperat per a la història ja que la setmana passada l'ajuntament de València, arreplegant la demanda veïnal, aprovà dedicar-li un carrer en projecte que havia estat generat ara fa dos anys en obrir el carrer Francesc Falcons. L'Associació de Veïns i Veïnes de Natzaret, en efecte, havia reivindicat dedicar aquest carrer a aquell tramviari que pràcticament era desconegut per tota la barriada. De manera que per a aquesta Associació de Veïns i Veïnes és un honor en el seu 40é aniversari haver contribuït a la recuperació de la memòria d'aquell tramviari abnegat i lluitador en benefici de les causes socials amb la dedicació d'aquest carrer, d'altra banda fruit de la lluita del veïnat del carrer Francesc Falcons durant els anys 2011-14. En un moment com l'actual no estarà de més també poder-nos recordar que dedicar energies a iniciatives en col·lectiu siga probablement la forma més segura de fer front a la situació social actual.
És per tant, motiu d'alegria aquesta efemèride que en el barri celebrarem amb senzillesa però amb dignitat: primer amb l'exposició de fotos, retalls de premsa de l'època i documentació que s'inaugurarà hui, 31 de maig, i el dissabte 4 de juny amb la col·locació de plaques commemoratives del centenari als carrers Francesc Falcons i Manuel Andrés així com la placa del nom del nou carrer.
Levante EMV 31.05.2016
Comentarios
Publicar un comentario